Carmen

Dimarts, 6 de març. 19:45 hores.
En directe i via satèl·lit des de la Royal Opera House de Londres.

Òpera en quatre actes.
Durada: 200 minuts amb un intermedi.
Música: Georges Bizet.
Llibret: Henri Meilhac i Ludovic Halévy.
Direcció musical: Jakub Hrůša.
Direcció escènica: Barrie Kosky.
Coreografia: Otto Pichler.
Orquestra i cor de la Royal Opera House.

Carmen: Anna Goryachova.
Don José: Francesco Meli.
Escamillo: Kostas Smoriginas.
Micaëla: Kristina Mkhitaryan.
Zuñiga: David Soar.
Frasquita: Jacquelyn Stucker.
Mercedes: Aigul Akhmetshina.
Le Dancaïre: Pierre Doyen.

Al llarg del segle XVIII, i encara més al segle XIX, Espanya va esdevenir un pol d’atracció per a nombrosos viatgers, atrets per una societat i cultura que per a molts resultaven exòtiques. Era l’aventura o l’esperit del viatger romàntic, que també descobria el paisatge de la península. Un interès així mateix per aspectes costumistes, que encara veien o consideraven arcans.

Arran d’aquestes experiències apareixen llibres de viatge, assajos, novel·les, obra pictòrica i música. I alguns intel·lectual francesos foren dels més actius. Pensem, per exemple, en Emmanuel Chabrier, amb la seva rapsòdia España, o el cas més famós de Prosper Mérimée i la seva novel·la Carmen, que fou la base d’una de les òperes més populars i universals de tots els temps.

El text original és de 1845 i l’òpera de George Bizet de 1873. Va ser una obra de difícil gestació, amb un llibret que es va considerar immoral i un final que ningú volia tràgic. El compositor francès va crear una esplèndida partitura que recollia l’esperit d’una Espanya tant exòtica com salvatge per alguns. Una música que avui ens pot semblar tòpica, però que en el seu moment es considerà impossible d’interpretar.

El que ens arriba de la Royal Opera House és una nova producció escènica, amb tot el que implica de repte, a l’hora de donar una nova versió d’una història àmpliament coneguda pels espectadors. Recordar, en aquest sentit, la notable versió de Calixto Bieito estrenada al Festival de Peralada el 1999 i que quasi 20 anys després, en les seves representacions del passat octubre en el Teatro Real de Madrid, encara va ser motiu de censura i polèmica. O també, la versió que aquest mes de gener es representà a l’Òpera de Florència –el Maggio Musicale Fiorentino- i que canviava i invertia el final. Carmen passava a ser de víctima a botxí. Com poden veure, 145 anys després de la seva estrena, Carmen està més vigent i polèmica que mai.

Entrades anticipades a la venda fins el diumenge 4 de març a taquilla, i el dilluns 5 a la web.

PROGRAMA DE MÀ
LLISTA SPOTIFY
COMPRA LA TEVA ENTRADA
2018-03-05T20:20:18+00:00